Els vincles
Un infant que no ha tingut cap vincle humà significatiu, no està tampoc preparat per relacionar-se amb vosaltres. Totes les bones experiències que hagi viscut son positives per a ell i per la relació que estableixi amb vosaltres.
|
Mare biològica |
El vincle més important és la mare. Un infant abandonat ha passat els primers mesos formant part d'ella. La coneix molt bé. |
La mare biològica és una figura que està sempre present, de diferents maneres segons cada època de la vida |
|
|
|
Pare |
La qüestió del pare és diferent, perquè malgrat estar-hi lligat per una herència genètica, l'infant mai forma part física d'ell |
Tots els pares (biològics o no) són, de fet, adoptius. |
|
Transferir |
Si ha rebut amor d'algú, l'infant aprèn a relacionar-se, té un bon motiu per interessar-se pels seus semblants... No li costarà, després, deixar-se estimar i estimar-vos: pot transferir l'antiga relació a la nova |
Si no no ha tingut aquesta sort, li costarà molt més confiar-se a vosaltres. |
|
|
Com més petit, més fàcilment s'adapta a les noves situacions. Això no vol dir que tot siguin flors i violes; l'infant posa molt de la seva part perquè les coses siguin fàcils. La mena de vincles que l'infant ha tingut amb les persones és un factor tant decisiu o més que l'edat a l'hora d'adaptar-se a la nova família on el convideu a integrar-se. |
|
||
|
El nom > |
|||