Tenim la sospita, justificada, que un infant que és donat en adopció ha patit situacions traumàtiques. El menor pot haver patit abusos o maltractaments de diferent índole (és el cas més comú en adopció nacional, però els infants de la resta del mon no estan millor protegits que els d'aquí). Els maltractaments ocasionen problemes psicològics i socials greus i duradors.

Les manifestacions concretes poden passar desapercebudes al principi, entre tants d'altres problemes a resoldre. Però tard o d'hora es fan paleses.

No podeu retreure que no us en hagi parlat. El seu silenci es una manera de protegir-se; però el vostre silenci el desprotegeix. Si comença a fer-se sentir, és perquè el vostre fill o filla confia en vosaltres. No el defraudeu. Escolteu, acolliu, demaneu ajuda si convé...

Un trauma és un trau, un forat en l'experiència que no pot ser integrat amb la resta. Una experiència d'aquesta índole és inenarrable

El trauma no és exclusiu dels infants maltractats. D'alguna manera, tothom en tenim experiència