Un nen té un nom i uns cognoms que l'identifiquen de manera única. Li poden haver posat els pares, l'infermer, un jutge, la metgessa, la monja, el el director o directora de l'orfenat...

El nom que li han posat fa referència a l'origen, amb tot el que té de casual...

Molt abans que l'infant comenci a parlar, hi sent. Potser no sap encara pronunciar el seu nom, o fins i tot no és segur que s'hi reconegui, però forma part del llit de percepcions que li és familiar i que fan referència a ell.

Podem per cas que tingui un nom, però ningú no el cridi. Aquest nom que no hauria arribar a sentir mai, també li pertany.

El nom constitueix un document viu que remet als orígens. El reconegui o no, és seu. El conservi o no, segueix sent ben seu. No es pot esborrar.

Els pares adoptius li doneu al fill adoptat un nom i els vostres cognoms. En el cas que opteu per conservar-li el nom, de fet li poseu, vosaltres, el nom que ja tenia. El mateix nom té ara un valor diferent: l'heu escollit vosaltres.

Conservant el nom, l'infant té l'evidència que no ha de renunciar a la seva història, fins i tot si és trista, per fer-vos contents i és una promesa que l'accepteu tal com és.

Hi pot haver diferents alternatives. Vosaltres decidiu.