Memòria, record, imaginació


Tot el que un individu humà viu, des d'abans de néixer i els primers mesos, conforma aspectes bàsics de la seva sensibilitat i els seus sentiments. Que l'infant després no recorda bo i res, és cosa coneguda


La memòria

és tot el que la nostra sensibilitat registra. Aquestes impressions s'emmagatzemen i formen el cau ric i extens de la nostra manera personal de percebre el mon.


Recordar

és portar a la consciència una part d'aquesta informació emmagatzemada a la memòria. El record no sempre és fidedigne



L'absència de record no implica de cap manera l'absència de memòria.



La informació recollida a la memòria que no es recorda, pot manifestar-de de moltes altres maneres.


La imaginació

és una forma activa de record

És una eina particularment valuosa en el cas dels infants adoptats: Te diferents utilitats:

  • Emplenar els buits, nombrosos, en la seva memòria (per exemple, evocar un “record” sobre l'internat, que sabem fals, o una visió de la mare).



  • Modificar records penosos per fer-los acceptables

  • Donar expressió concreta, a actes simbòlics (per exemple declarar que la mare va morir en un tifó, com una manera de refermar la seva pèrdua en favor de la mare adoptiva)

<< inici

revelació >

Projecte >>