El temps des que perd els seus pares fins que és donat en adopció, l'infant és tutelat per l'Administració en alguna institució que, de vegades, delega la guarda en una família acollidora. L'infant pot trobar en el seu entorn persones que atenen les seves necessitats o que se l'estimen. És probable que l'infant estableixi vincles significatius amb algun company de la seva edat o amb algun adult especial.

Fins i tot si està ben atès, no podrà comptar amb una relació ferma, estable, incondicional i duradora; la gent amb qui conviu té els seus projectes de vida independentment d'ell.

Es coneix en la mirada perduda, inexpressivitat, insensibilitat, absència de plor... Pot sentir-se inhibit, poruc, neguitós davant de situacions normals.

Poden aparèixer moviments mecànics repetitius, que son formes de protegir-se de la soledat

Es pot generar una mena d'analfabetisme social.

Viure sense l'embolcall d'un vincle incondicional, sense formar part de la vida d'un altre aboca a una solitud indescriptible.

En un centre ha de compartir l'espai amb una munió de gent. No té cap privacitat. La organització general no pot tenir prou en compte les necessitats de cadascú. Es reforça el sentiment d'anonimat, d'indiferenciació personal.

La vida social està circumscrita al recinte de la institució. Hi ha moltes situacions quotidianes a casa o al carrer, que li son estranyes perquè mai no s'hi ha trobat.

Les conseqüències de la institucionalització en el caràcter tenen dues causes:

• Les carències que ha patit

• Els comportaments que l'infant ha desenvolupat per compensar-les

vincles >