Les experiències de cadascú constitueixen la base del que som, el que sentim, el que fem. La història passada proveeix el material concret amb que ens orientem per per buscar respostes pràctiques a cada situació que la vida ens planteja.

Com és la vostra relació amb els pares? Heu perdut un familiar proper? Quan? Teniu familiars adoptats, Ho sou vosaltres mateixos? Heu estat abandonats? Teniu fills? N'heu perdut cap? Us heu separat del company o companya? ...

Heu d'explicar-vos bé la vostra història si voleu acompanyar al fill en l'acceptació de la seva.

Aquestes circumstàncies (i d'altres; la llista fora molt llarga!) posen en joc el vincle que us uneix a les persones rellevants en la vostra vida. Tenen una significació cabdal en el vostre projecte adoptiu, perquè el vostre fill s'afegeix a la llista de persones importants.

No deixeu històries sense pair, sobre tot si fan referència a la vostra posició com a fills o com a pares, perquè, sense voler, les hi passareu al vostres fills.

Com deia el meu avi: Si no ho païu, empatxeu.

El que compta és com assumiu els episodis que us ha tocat viure, més que l'episodi mateix.