L'infant té una història prèvia a l'adopció, que comença molt abans que sigui engendrat. El reconeixement del fill adoptiu implica reconèixer la seva història, admetre que en té una. Vosaltres, que adopteu, també teniu una història que, com la seva, us precedeix.

Tant la història que sabeu com la que ignoreu, està materialment present: en les persones, els paisatges, les cases, els objectes... i també en la paraula, les coses que s'expliquen, les que es callen...

L'emigració forçada per l'adopció, l'allunyament de les persones i l'entorn proper a aquesta història, fa que la persona en quedi desarrelada (cosa necessària per tal que arreli a la família adoptiva).

El reconeixement de les històries és necessari,

però l'adopció es referma quan:

• El vostre fill passa a formar part de la vostra història, en continuïtat amb aquell temps pretèrit (arriba un punt que us resulta inimaginable que el vostre fill o filla no hagués estat sempre amb vosaltres)

Creuament

• El fill o filla fa el mateix amb vosaltres: us inclou en aquella història que el precedeix a ell (us fa un lloc en el seu passat amb l'ajut de la fantasia)

L'adopció implica un reconeixement de les respectives històries i genera la inclusió de l'altre en la història pròpia (allí on, abans de l'adopció, no hi era).

Memòria, record, imaginació >