Comunicació
|
|
Comunicar-se és una necessitat bàsica, com ho és el menjar o el dormir... La manca de comunicació causa tristesa. |
|
|
|
|
El gest, el silenci, la mirada, l'entonació, la oportunitat, els fets... també comuniquen. De vegades de manera més ràpida i eficaç que el discurs verbal. |
Un infant escolta TOT el que dieu, perquè li importa molt. Si alguna cosa no l'entén, mireu si l'heu expressada amb prou claredat i coherència. |
|
|
|
Comuniquem simultàniament a través de canals diferents. Els missatges que provenen de les diferents fonts poden reforçar-se (si expressen el mateix) o inhibir-se uns als altres (si són contradictoris). |
||
|
|
Les persones sempre expressem, d'una o altra manera, el que ens passa. Però perquè hi hagi comunicació, cal que algú hi pari atenció. |
|
|
|
|
|
|
|
|
Encara que el gest parli per sí sol, la paraula és insubstituïble. |
És necessari parlar a l'infant, explicar-li verbalment quan marxareu, on anireu, qui vindrà... |
Animeu al fill (-a) a emprar el canal verbal i preneu-vos seriosament el que diu. |
Comunicar-se crea lligams afectius molt forts, posa de bon humor i dóna confiança. |
|
|
El que una persona diu, depèn en part del que el seu interlocutor està disposat a escoltar. Si afineu la vostra orella, el fill parlarà cada cop millor. |
|
|