L'infant no resta per sempre en una lluna de mel. Com millor s'integra i més segur està que els pares ho són de debò, amb més tranquil·litat expressarà les qualitats i característiques personals, encara que no siguin plenament del vostre grat. La docilitat dona pas a alguns desacords.

En els infants adoptats, l'autonomia creix en dues vessants

• Creació de futur

El goig de fer les coses per sí mateix, de tenir una opinió i fer-la valer (encara que no sempre tingui raó!)

• Recreació del passat

l'infant recupera trets personals que havien hivernat per tal d'afavorir l'acoblament

A mesura que creix, el noi o noia necessita altres coses dels pares. A vosaltres també us toca créixer i dependre cada cop menys d'ells.

Si el vostre desig és que l'infant creixi i sàpiga defensar-se pel món, sabreu acompanyar-lo en aquest anhel d'autonomia i canalitzar-lo.

L'adolescència implica crisi. Apareixen sotracs, episodis violents, reaccions que us poden semblar injustes... Amb l'adolescència mor l'infant i es configura l'adult. La família deixa pas al món com a interlocutor. Es reediten els temes que fan referència a l'adopció; pot aparèixer l'interès per viatjar al país on va néixer, retrobar els pares biològics... L'adolescent es confronta de nou a la seva identitat personal, sexual i social.