L'arribada és un motiu de gran alegria per vosaltres i pel vostre entorn. Per l'infant potser també, però encara no ho pot saber.

El vostre fill

està exposat a una gran quantitat d'estímuls completament nous (llum, olors, sorolls...), ambients desconeguts (les cases, els carrers, la vegetació...), gent que encara no coneix i que el tracten amb una familiaritat invasiva, situacions noves que no entén... Necessita un temps d'acomodació al nou entorn.

Tothom

està il·lusionat i ocupat que no li falti res, que vagi coneixent la família i els amics de mica en mica...

L'infant

té molt a prop, però el que ha deixat no fa tants dies! Bo o dolent, és el que tenia, el que coneixia, i a hores d'ara, sap que ho ha perdut per sempre. El seu cap i el seu cos son una olla bullent.

Durant un primer temps des la seva arribada conviuen comportaments

• Que perduren del passat: maneres de dormir, d'anar de ventre, de menjar, d'acostar-se a l'aigua, de relacionar-se...

• Conductes noves: aprèn paraules, noms, s'assegura que els pares estiguin sempre a prop, agafa por als estranys...

Les noves formes de vida i de relació canvien el seu estat físic; els valors d'alçada i pes s'acosten ràpidament als paràmetres d'aquí. El rostre es fa més expressiu.

I vosaltres continueu aprenent el seu codi particular de comunicació. Identifiqueu més depressa i millor les seves necessitats...

lluna de mel >