L'abandonament

	Tots els infants susceptibles d'adopció han patit l'abandonament.
	L'abandonament pot ser un acte de refús, un acte d'amor, una necessitat, el resultat d'una desgràcia... Hi ha molts tipus d'abandonament, diferents pels motius que hi porten, per la manera com es produeix... I per les diferents reaccions de cada infant		És un exemple extraordinari, com els infants se'n surten d'una dissort tant gran
Ruptura	L'equilibri psicològic requereix una certa estabilitat i continuïtat de l'entorn. L'abandonament trenca la continuïtat i amenaça l'estabilitat. Es configura com un episodi històric que reapareix al llarg de la vida de diferents maneres.
	L'abandonament submergeix l'infant en un estat de gran incertesa, en que el món, les persones i ell mateix esdevenen inestables i insegurs, problemàtics.
Seqüeles	Inseguretat	La identitat està amenaçada, el sentiment d'autoestima, danyat
	Culpabilitat	L'infant es fa culpable, ell, del fet que l'hagin abandonat.
	Temor a tornar a ser abandonat	Si les persones que li han donat la vida, se n'aparten, no el volen... qui més els voldrà?
		El fill o la filla està molt atent als vostres moviments; us esguarda, si marxeu o torneu, s'inquieta per petites absències...
<< inici	Institucionalització >		Projecte >

< anterior

Qualitats dels pares

Equilibri: L'equilibri és un estat dinàmic, fet d'aproximacions, compromisos, amb més olor de terra que de núvol. L'equilibri dels pares ofereix un marc de seguretat personal al fill i li permet créixer en llibertat.
Capacitat lúdica: Riure, tenir temps per jugar.
Entorn: Els parents i amics compten. La fluïdesa de tracte en les relacions socials és una avantatge important. Contràriament, allí on hi ha un embús (sectors de família barallats, etc.) hi ha també una dificultat pel fill o la filla.
Edat: Una persona jove de 50 anys, no és igual que una persona jove de 15.		Quant anys tindreu quan el fill, la filla, es fassin grans?
Salut: Cap malaltia, per greu que sigui, esdevé un impediment per exercir la paternitat. Però si és el vostre cas, caldrà que considereu: Com compensareu les limitacions per garantir l'adequada atenció del fill o filla? Què pot representar pel fill o filla la vostra malaltia, de cara a construir la seva imatge o relacionar-se amb vosaltres o amb els amics?		Si la malaltia en qüestió és degenerativa, introdueix la dimensió de la mort i de la pèrdua en un infant que no té cap necessitat de repetir l'experiència
Desig de ser pares: Si sou dos, és bo que tots dos tingueu ganes d'adoptar. Si és un qui enceta el tema, haurà de despertar la complicitat de l'altre.
Entesa de parella: L'infant necessita l'amor del pare, l'amor de la mare, l'amor del pare cap a la mare i l'amor de la mare cap el pare. No penseu que es conforma que l'estimeu a ell; vol que també us estimeu vosaltres.		Si en sou un de sol, cal que assegureu que l'infant no es trobarà com a únic destinatari del vostre amor
Flexibilitat: És una virtut “transversal”, que impregna totes les altres.
Altres: Podeu allargar la llista...
<< inici	la història >	Projecte >>

El projecte adoptiu

						Moments
L'adopció és una llarga història. Arrenca molt abans que l'infant arribi a casa vostra i, aleshores, just no fa si no començar...			Conceptes			· El viatge ·
			· Família ·			· La trobada ·
			· Adopció ·			· L'arribada ·
			· Comunicació ·			· Lluna de mel ·
			· Idoneïtat ·			· Autonomia ·
			· Trauma·
Els pares				El projecte adoptiu el feu el pares
· El desig d'adoptar ·				pensant en els fills...		Pares i fills
· Motivació ·			Els fills			· Cruïlla d'històries ·
· Paternitat biològica i adoptiva ·			· Característiques dels infants ·			· Memòria, record, imaginació ·
· Qualitats ·			· L'abandonament ·			· Revelació ·
· La història ·			· Institucionalització ·			· Educació ·
			· Els vincles ·			· Èxit o fracàs ·
<< inici <<			· El nom ·			I el realitzeu plegats

<< index	PREGUNTES MÉS FREQÜENTS
	Una persona sola, ho té més difícil adoptar? I tant! Portar una casa o l’educació d’un fill, és més fàcil entre dos que no pas si ho ha de fer un tot sol o una tota sola. Per aquest mateix motiu, pot ser que els (les) sol sol·licitants sols (soles) rebin més propostes negatives d’idoneïtat.
	Per què es demana un certificat d’idoneïtat als pares adoptius, i no als naturals? Aquest infant que pot ser el vostre fill ja és un ciutadà i té a la vora persones adultes que se n’ocupen. El menor té uns drets (segons la normativa de cada país); la família del menor té uns drets sobre l’infant; l’estat exerceix la tutela... Hi ha un conjunt d’interessos i voluntats que cal respectar. L’Administració, que té la tutela del menor i que no té el gust de conèixer-vos, ha de tenir unes mínimes garanties de a qui entrega aquest infant.
	Amb quin dret els equips de valoració entren en la intimitat dels sol·licitants? Com es pot treure alguna conclusió sobre el suport familiar, sense parlar de les relacions amb els membres de la família? Com es pot obviar parlar de la mort d’un fill? Fins on convé parlar-ne? És el professional prou respectuós? El tema és molt delicat. No us ha de saber greu que es parlin d'aquestes qüestions, sempre que vosaltres i els professionals les tracteu amb cura i es respecti la privacitat.
	Val la pena no dir segons què en les entrevistes pel certificat d'idoneïtat? Vosaltres sabreu. Callar és un art, només equiparable a l’art de parlar: se n’ha de saber. Vull dir que si el tema és rellevant, possiblement sigui impossible obviar-lo: d’una o altra manera, apareixerà. Si creieu en el vostre projecte adoptiu, a què teniu por?
	Se li pot estalviar a l'infant explicar-li detalls desagradables del seu passat? Hi han històries molt dures. L'infant en sabrà alguna cosa o no, però el que sigui que hagi sigut, l'afecta. Si l'afecta, i no disposa de cap explicació (perquè no recorda o perquè experimenta la mateixa censura que vosaltres esteu temptats d'imposar) aleshores es genera un sentiment d'inseguretat i desconfiança. Si en pot saber alguna cosa (i la vostra actitud d'acceptació és decisiva) té l'oportunitat d'elaborar-ho i superar-ho. No saber no el protegeix de patir, al contrari.
	Si adoptem, és per donar al nostre fill el millor. No n'hi ha prou amb això? L’estimeu, tant o més que a un fill biològic. Accepteu la seva història. Molt bé. Fins aquí heu parlat vosaltres. Ara falta saber què en pensa el menor. Que no us importi de quin país sigui no vol dir que a ell no li importi tampoc. Que l'accepteu sense condicions no estalvia al fill de decidir si us accepta. Heu de comptar amb ell perquè ell pugui comptar amb vosaltres.

Paternitat biològica i paternitat adoptiva

Estimareu igual un fill biològic que un d'adoptat? És clar! Tanmateix, un fill adoptat i un fill biològic no és ben be el mateix. No perquè en discrimineu un o l'altre, sinó a causa que aquest infant ha rebut la vida d'uns altres éssers, ha crescut al ventre d'una altra dona, l'han educat altre gent d'una altra cultura, en un paisatge diferent, té un nom, l'afecten les lleis del seu país... No sou els únics a opinar. L'infant, a la seva manera, també decideix si li és igual un pare adoptat o el que la vida li ha refusat.
	Si un nen o nena està en situació legal de poder ser adoptat és perquè es donen unes circumstàncies extraordinàries, gens agradables: han estat abandonats pels seus pares o els han perdut; es troben sols; viuen de pas a una institució o en acolliment...
	El patiment de l'infant no acaba quan el traieu i canvieu les seves condicions de vida. Les experiències viscudes deixen petjada.
	L'acte d'endur-se aquest infant a casa vostra obre noves possibilitats i un futur millor per vosaltres i per ell. Però desarreleu l'infant dels seus orígens. L'adopció comporta un nou trencament, una nova ferida (encara que aquest cop sigui per curar-ne d'antigues).
Tasca reparadora	Com a pares adoptius teniu una tasca específica: Entendre, acceptar i mirar de reparar en la mesura que sigui possible, les conseqüències negatives i duradores d'unes vivències traumàtiques.

<< inici	qualitats >	Projecte >>

El nom

	Un nen té un nom i uns cognoms que l'identifiquen de manera única. Li poden haver posat els pares, l'infermer, un jutge, la metgessa, la monja, el el director o directora de l'orfenat...
	El nom que li han posat fa referència a l'origen, amb tot el que té de casual...
	Molt abans que l'infant comenci a parlar, hi sent. Potser no sap encara pronunciar el seu nom, o fins i tot no és segur que s'hi reconegui, però forma part del llit de percepcions que li és familiar i que fan referència a ell.
	Podem per cas que tingui un nom, però ningú no el cridi. Aquest nom que no hauria arribar a sentir mai, també li pertany.
	El nom constitueix un document viu que remet als orígens. El reconegui o no, és seu. El conservi o no, segueix sent ben seu. No es pot esborrar.
		Els pares adoptius li doneu al fill adoptat un nom i els vostres cognoms. En el cas que opteu per conservar-li el nom, de fet li poseu, vosaltres, el nom que ja tenia. El mateix nom té ara un valor diferent: l'heu escollit vosaltres.
		Conservant el nom, l'infant té l'evidència que no ha de renunciar a la seva història, fins i tot si és trista, per fer-vos contents i és una promesa que l'accepteu tal com és.
		Hi pot haver diferents alternatives. Vosaltres decidiu.
<< inici			Projecte >>

Motivació


La motivació per adoptar un infant és quelcom concret, personal. Si la podeu explicar de manera senzilla, de segur que és un bon motiu. En alguns casos és després de sotmetre's a tractaments de fecundació sense èxit que es planteja l'opció adoptiva. O després de renunciar a tenir una parella estable... Aquestes circumstàncies no prejutgen per què voleu adoptar.
No tots els motius per adoptar valen:		Si voleu exercir l'altruisme, hi ha projectes més útils i solidaris Si espereu que un fill resolgui una depressió, descarteu l'adopció i considereu altres alternatives. Si voleu un fill de totes totes, tant s'hi val com arribi perquè l'estimareu igual, el vostre projecte encara està verd i val més que us assessoreu
	La motivació per adoptar és diferent de la motivació general per tenir fills, de la necessitat de compartir afecte o donar continuïtat a la vostra vida. Requereix un reconeixement clar del fet diferencial que suposa la via adoptiva.
<< inici	Paternitat >		Projecte >>

Memòria, record, imaginació

	Tot el que un individu humà viu, des d'abans de néixer i els primers mesos, conforma aspectes bàsics de la seva sensibilitat i els seus sentiments. Que l'infant després no recorda bo i res, és cosa coneguda
La memòria	és tot el que la nostra sensibilitat registra. Aquestes impressions s'emmagatzemen i formen el cau ric i extens de la nostra manera personal de percebre el mon.
Recordar	és portar a la consciència una part d'aquesta informació emmagatzemada a la memòria. El record no sempre és fidedigne
	L'absència de record no implica de cap manera l'absència de memòria.
	La informació recollida a la memòria que no es recorda, pot manifestar-de de moltes altres maneres.
La imaginació	és una forma activa de record És una eina particularment valuosa en el cas dels infants adoptats: Te diferents utilitats:	Emplenar els buits, nombrosos, en la seva memòria (per exemple, evocar un “record” sobre l'internat, que sabem fals, o una visió de la mare).


		Modificar records penosos per fer-los acceptables
		Donar expressió concreta, a actes simbòlics (per exemple declarar que la mare va morir en un tifó, com una manera de refermar la seva pèrdua en favor de la mare adoptiva)
<< inici	revelació >		Projecte >>

Lluna de mel

L'infant vol assegurar-se que, de moment, no hi haurà mes canvis ni sorpreses. Ja n'ha tingut prou! Oblida, de moment, el passat perquè la seva prioritat número u és afermar els nous vincles i assegurar el seu lloc en el nou entorn. És com una lluna de mel que celebra la nova unió.
	El fill o filla us vol agradar i està disposat a satisfer les vostres expectatives.
	L'infant pot mostrar un desinterès pels seus orígens (o refús, si creu que vosaltres també us desinteresseu).
El protagonista indiscutible d'aquest moment és l'àlbum de fotos que recull i documenta el primer temps inaugural de la nova vida en comú	La relació és fàcil, agradable; es suscita certa eufòria (qui parlava de problemes!). S'afermen els vincles familiars, predomina la nova història inaugurada amb l'adopció, mentre que la història prèvia queda relegada i no interessa gaire ningú.
	No deixeu de fer present en la vostra paraula, el país d'origen, la naturalesa adoptiva de la filiació... malgrat sembli no interessar al vostre fill o filla.

<< inici	autonomia >	Projecte >>

La institucionalització

El temps des que perd els seus pares fins que és donat en adopció, l'infant és tutelat per l'Administració en alguna institució que, de vegades, delega la guarda en una família acollidora. L'infant pot trobar en el seu entorn persones que atenen les seves necessitats o que se l'estimen. És probable que l'infant estableixi vincles significatius amb algun company de la seva edat o amb algun adult especial.
Fins i tot si està ben atès, no podrà comptar amb una relació ferma, estable, incondicional i duradora; la gent amb qui conviu té els seus projectes de vida independentment d'ell.		Es coneix en la mirada perduda, inexpressivitat, insensibilitat, absència de plor... Pot sentir-se inhibit, poruc, neguitós davant de situacions normals. Poden aparèixer moviments mecànics repetitius, que son formes de protegir-se de la soledat Es pot generar una mena d'analfabetisme social.
Viure sense l'embolcall d'un vincle incondicional, sense formar part de la vida d'un altre aboca a una solitud indescriptible.
En un centre ha de compartir l'espai amb una munió de gent. No té cap privacitat. La organització general no pot tenir prou en compte les necessitats de cadascú. Es reforça el sentiment d'anonimat, d'indiferenciació personal.
La vida social està circumscrita al recinte de la institució. Hi ha moltes situacions quotidianes a casa o al carrer, que li son estranyes perquè mai no s'hi ha trobat.
Les conseqüències de la institucionalització en el caràcter tenen dues causes:	Les carències que ha patit Els comportaments que l'infant ha desenvolupat per compensar-les

<< inici	vincles >	Projecte >>

Voleu adoptar un fill d'un altre país ? Prepareu-vos per una aventura apassionant !



	El projecte adoptiu
	(elements per clarificar i enriquir el vostre projecte adoptiu)


L’adopció és un acte comú i habitual a totes les societats. Té la particularitat de posar en primer terme i de forma diàfana algunes dimensions essencials del vincle entre les persones: què ens uneix, què ens separa, què és una família, què implica el respecte a l’altre... L’adopció requereix que els protagonistes estiguem disposats a viatjar enfora a buscar un infant i a viatjar endins per acollir-lo. Les satisfaccions compensen amb escreix.
		Preguntes freqüents
Totes les informacions, opinions i elaboracions que trobareu en aquesta pàgina son personals. Cadascú és lliure de fer-ne l'ús que cregui convenient i en pot discrepar tant com vulgui.		Escriviu comentaris, suggeriments, preguntes...
		Autoria de la web